NACHO ESTEVE ©foto

Escoles de pau i lliures de violència.

Des d’Entrecultures atenem i oferim accés a una educació de qualitat a població refugiada i desplaçada forçosament en 18 dels països on som presents. Líban, República Centreafricana, Sudan del Sud o República Democràtica del Congo són tan sols alguns exemples. Fins i tot en contextos tan difícils com els que suposa refugiar-se en un altre país, per als nens i nenes refugiats, anar a l’escola és una necessitat bàsica. Un curs escolar perdut pot tenir conseqüències difícils d’abordar. Una generació perduda no podrà contribuir a la reconstrucció i reconciliació del seu país.

Per als menors refugiats l’escola és un lloc segur, un lloc necessari que els ofereix protecció i educació, que els acull. I és especialment imprescindible per a les nenes, donada la violència específica de la qual són víctimes pel seu rol de gènere.

Des d’Entrecultures i les nostres organitzacions sòcies, com el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) i Fe i Alegria, advoquem per la defensa de les escoles com a espais segurs on es proporciona una formació que garanteix una educació de qualitat per a la pau, de trobada i de reconciliació.

LÍBAN: Escoles refugi d’un conflicte que no cessa

Ja fa 8 anys que va començar la guerra a Síria, un conflicte de conseqüències devastadores per a la població, especialment per als més petits. Sols durant 2018, 1.106 menors van perdre la vida al país. En moltes ocasions els nens han estat víctimes de reclutament forçós i les nenes s’han vist forçades a caure en xarxes de prostitució.
///Sols durant 2018, 1.106 menors van perdre la vida al país.
La situació de l’educació al país és dramàtica. Les escoles i universitats han estat atacades de manera reiterada –en 2018 es van registrar 262 atacs– i les taxes d’abandonament escolar són molt elevades. La situació a les escoles que han seguit funcionant és deplorable: aules amuntegades, poc professorat, incapacitat d’impartir un ensenyament adequat a causa dels traumes del professorat i de l’alumnat…
Aquesta situació impacta també en els països limítrofs, que no tenen la capacitat per assumir de manera digna xifres tan elevades de persones en situació de necessitat extrema. Un d’ells és Líban, que acull 1,5 milions de persones sirianes. El país ha fet un gran esforç per garantir l’educació dels nens i nenes refugiats en habilitar un torn de tarda específic per a ells, però encara hi ha prop de 300.000 menors sense escolaritzar.
///Encara hi ha prop de 300.000 menors sense escolaritzar.
JRS, amb el suport d’Entrecultures, crea espais educatius segurs per a la població més vulnerable (nens, nenes i dones), treballant des d’un enfocament de rehabilitació posttraumàtica i de reconstrucció del teixit social.

NACHO ESTEVE ©foto

///NOUR.
Refugiada siriana, alumna de JRS a l’Escola Telyani, a Bar Elias
«Quan vinc a l’escola ja no em sento sola i això és el més important per a mi. Aquí sóc part d’un grup i em fa sentir feliç. A més, compto amb Miss Hoda (treballadora social) i Miss Nour (psicòloga), amb les quals puc parlar de tot el que em preocupa”.
És el testimoni de Nour, refugiada siriana de 13 anys que porta sis estudiant en una de les escoles de JRS que dóna suport Entrecultures. El seu somni és convertir-se en advocada i, el seu major desig, no haver de tornar a abandonar l’escola. Quan tenia 11 anys va deixar d’estudiar durant un any i es va posar a treballar per ajudar econòmicament la seva família. Treballava 14 hores al dia cultivant patates, sense beure aigua ni poder anar al bany. El treball la va fer anhelar l’escola: «El que més trobava a faltar era sentir-me estimada i protegida».

REPÚBLICA CENTREAFRICANA: canviar les armes per llapis.

Malgrat que la República Centreafricana va signar la Declaració sobre Escoles Segures a l’any 2015, més de 400 escoles van romandre tancades el 2016 com a conseqüència de la destrucció de les infraestructures i el seu ús per a fins militars. 10.000 estudiants es van quedar sense poder anar a classe.

LAURA LORA ©foto

///Actualment hi ha més de 687.000 persones desplaçades.
El país, que actualment ocupa l’última posició en el rànquing de Desenvolupament Humà de Nacions Unides, es troba sumit en una greu crisi humanitària i inestabilitat política des de l’any 2012. Això ha provocat constants fluxos de la població tant dins les seves fronteres com cap als països limítrofs. Actualment hi ha més de 687.000 persones desplaçades internes i més de 568.000 han buscat refugi fora de les seves fronteres.
El conflicte ha comportat un empitjorament de la situació de seguretat al país, ha incrementat els nivells de pobresa de la seva població i ha fet que augmenti la presència de milícies que recluten forçosament a nens i nenes. En els últims 6 anys, 14.000 nens i nenes han estat reclutats per grups armats per a formar part dels combats.
///En els últims 6 anys, 14.000 nens i nenes han estat reclutats per grups armats per a formar part dels combats.
En aquest context és vital garantir l’accés a l’educació i la protecció dels menors, i és fonamental fer-ho des de la primera infància. JRS, amb el suport d’Entrecultures, ofereix educació preescolar, primària i activitats d’alfabetització i sensibilització en 12 aldees de l’eix Bangui-Mbata, ajudant a més a millorar el clima de cohesió social entre la població d’acollida i la població desplaçada.
///SOPHIE*,
Ex noia soldat, alumna de JRS a Bambari
«Tenia 13 anys quan la guerra va començar al meu poble, Bria. Vaig veure com mataren al meu pare i la meva mare davant meu». Són paraules de Sophie* (nom fictici per raons de seguretat), que va passar un any i tres mesos en un grup armat. En ells, algunes noies són utilitzades com esclaves sexuals o encarregades de preparar el menjar, fer les feines de la casa o ser infermeres. Sophie era combatent.
«Jo feia el mateix que ells havien fet amb els meus pares», ens explica. Després d’abandonar el grup, Sophie va començar a participar en les activitats de suport social i formació que portem a terme al costat de JRS a Bambari.

SUDAN DEL SUD: l’educació és motor de pau.

Des de l’inici de la guerra civil el 2013, 2’3 milions de sud sudanesos s’han refugiat en altres països, i més de 1’8 milions s’han desplaçat dins del país. Els nivells de violència que pateix la població, particularment les dones i les nenes, són difícils d’imaginar. I el reclutament de menors no ha deixat d’augmentar des del començament del conflicte: es calcula que la xifra de nens i nenes reclutats ascendeix a almenys 9.000.
Per a Sudan del Sud, un país que viu immers en aquest conflicte intern i, alhora, acull 200.000 persones refugiades que fugen del Sudan, el seu país veí, l’educació és un mitjà fonamental de projecció de futur, però també és motor de pau i cohesió social.
Els serveis que oferim amb JRS a Maban, un dels comtats fronterers, van des de la formació a docents i el suport psicosocial fins a les activitats lúdiques o els cursos especialitzats en anglès i informàtica. Un enfocament holístic des del qual acompanyem a les persones sudaneses refugiades, a les sud sudaneses desplaçades internament i també a la població local.

NYAMWEYA OMARI ©foto

///BASAMAT, refugiada sudanesa.
Alumna del curs de formació de professorat de JRS a Maban
«Me’n vaig anar de casa meva per la guerra al Nil Blau, Sudan, el 2011. La meva família i jo vam venir a Maban buscant refugi front a la violència. Estava en 2n de secundària quan em vaig veure obligada a deixar l’escola», explica Basamat. Després de tres anys en el camp de refugiats, la seva mare va aconseguir trobar un treball amb el qual mantenir la família i va poder enviar a Basamat a Uganda a continuar amb els seus estudis, però dos anys després va haver de deixar-los de nou per tornar a treballar.
Ara es forma per convertir-se en professora: «En el primer semestre vaig treure les millors notes dels 42 candidats. Les meves assignatures preferides són matemàtiques i ciències. La comunitat em pressiona perquè em casi, com li passa a altres noies de la meva edat. M’agradaria que les noies tinguéssim més oportunitats per desenvolupar-nos i créixer mentre perseguim els nostres somnis. Voldria que les condicions de la meva comunitat millorin i així veure la gent més feliç».

REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO: nenes que volen créixer en llibertat

Són ja més de 20 els anys que dura el conflicte a la República Democràtica del Congo, un conflicte que ha generat el desplaçament forçós de més de 3,8 milions de persones a tot el país, de les quals prop de 900.000 es concentren tan sols en la província de Kivu del Nord. Tot i que el país va signar la Declaració sobre Escoles Segures al juny de 2016, milers d’escoles han estat destruïdes des de llavors.
///2’9 milions de nens i nenes tenen necessitat urgent d’educació.
2’9 milions de nens i nenes tenen necessitat urgent d’educació. Els nens són especialment vulnerables al reclutament forçós per part de grups armats, i les nenes són molt susceptibles de patir violència sexual, tant a l’escola com de camí a classe, i de ser segrestades per les diferents milícies per tal que lluitin, realitzin tasques de cuina o per forçar-les a casar-se amb els membres dels grups armats.

SERGI CÁMARA ©foto

JRS, amb el suport d’Entrecultures, prioritza en la seva tasca educativa l’accés a l’educació de les nenes com a grup especialment vulnerable dins de la població desplaçada internament, possibilitant també l’accés a l’educació secundària de noies menors de 15 anys en els camps de desplaçats de Masisi.

BURUNDI: la batalla contra la desesperança.

Burundi acull una mitjana mensual de 600 persones refugiades i sol·licitants d’asil procedents de la República Democràtica del Congo, que reben reconeixement prima facie com a refugiats en aquest país que manté una política de portes obertes i protecció. Als refugiats congolesos se sumen els procedents de Ruanda i Tanzània i, també, desplaçats interns burundesos.
SANGANYI NAMANGALA va haber de fugir del seu país, R. D. Congo, a causa del conflicte. Ara és motor de canvi al camp de persones refugiades de Kinama, Burundi, en el qual viu.
Tot i que tenen accés a l’assistència humanitària, les famílies que viuen als camps de refugiats, on treballem juntament amb JRS, viuen en una situació molt precària que comporta greus amenaces per als nens i nenes, com la falta d’escolarització o la violència i els abusos sexuals.

SERGI CÁMARA ©foto

///Les famílies que viuen als camps de refugiats, on treballem juntament amb JRS, viuen en una situació molt precària.
Malgrat tot, les famílies segueixen prioritzant l’educació, que consideren clau tant per a la protecció física i psicològica dels seus fills i filles, com per al seu desenvolupament. JRS els ofereix una educació de qualitat mitjançant els col·legis i escoles infantils que gestiona en els camps de Kinama, Musasa, Nyankanda, Kavumu i Bwagiriza.

Educación para la paz en la frontera COLOMBO-VENEZOLANA.

L’actual context de Colòmbia, marcat per l’inici de la implementació dels Acords de Pau entre el Govern Nacional de Colòmbia i les FARC-EP el 2017, és el d’un país polaritzat i on la violència va prenent noves formes, però no es redueix. D’altra banda, la recrudescència de la situació a Veneçuela està generant que un gran nombre de persones es trobin en situació d’extrema vulnerabilitat i risc social i abandonin el país. Segons dades oficials, 3’4 milions de veneçolans i veneçolanes s’han vist obligats a abandonar casa seva, tot i que la xifra podria ascendir a més de 5 milions.

JRS Colombia ©foto

A través del nostre programa «A les Fronteres de Colòmbia», que duem a terme tant a Colòmbia i Veneçuela com a Equador, atenem a les persones afectades per aquestes complexes crisis i oferim accés educatiu a la infància desplaçada i refugiada. A més, treballem amb gairebé 6.000 participants l’educació per a la pau, la reconciliació i la prevenció de la violència, tant als centres educatius com a les comunitats d’acollida, a les quals arriben les persones en situació de mobilitat forçosa.
///3’4 millones de venezolanos y venezolanas se han visto obligados a abandonar sus hogares

UNA REALITAT GLOBAL: nens i nenes d’un mateix món.

El desig de pau és una cosa que ens uneix per sobre de les diferències. Totes i tots sabem que necessitem viure en pau per desenvolupar-nos lliure i plenament: sabem la vinculació que hi ha entre la pau i el benestar individual i col·lectiu. Els contextos violents dificulten el compliment dels drets humans i atempten contra la dignitat de les persones, especialment la dels nenes i nenes. Cal promoure processos educatius que ensenyin des de i per a la no violència i que construeixin una ciutadania global.

DANIELA MORREALE ©foto

Això és precisament el que fem des d’Entrecultures per mitjà del nostre treball amb la comunitat educativa, a través del qual els centres educatius i docents treballen amb l’alumnat el poder transformador d’una cultura de pau en les nostres societats, suscitant el compromís personal de la joventut com a part d’una ciutadania global que defensa i promou la justícia, l’empatia i la inclusió, i fomenta la construcció d’espais i relacions pacífiques.
///Necessitem viure en pau per desenvolupar-nos lliure i plenament.

Des d’Entrecultures advoquem per la defensa de les escoles com a espais segurs

SERGI CÁMARA ©foto

Aquestes escoles salven vides.