fbpx
 

SERGI CÁMARA ©foto

Abans de la pandèmia, la meitat dels menors refugiats no rebia educació. Després de la COVID les conseqüències encara són difícils de preveure.

Com més temps dura el tancament de col·legis a causa de la COVID-19, major possibilitat existeix d’abandonament escolar. Això passa amb especial incidència en la població més vulnerable, com és la població refugiada. Els nens i nenes en situació de refugi corren el risc de no tornar mai més a l’escola.

Viure en situació de desplaçament forçós suposa, per a un menor, haver perdut la seva casa i la seva família i, sovint, enfrontar-se a situacions de violència i al risc de patir abusos, explotació, tràfic o reclutament militar. Compten amb moltes dificultats per poder menjar, accedir a aigua potable i, per descomptat, a l’educació.

El tancament parcial o total de les escoles que encara s’hi està vivint en nombrosos països del món té conseqüències devastadores en la vida dels la mainada refugiada:

  • La manca d’accés a l’educació dificulta que puguin seguir formant-se, comprometent el seu futur.
  • Afecta a la seva alimentació diària, ja que molts menors realitzen el menjar fort del dia a l’escola.
  • Obstaculitza també l’accés a l’aigua potable.
  • Influeix directament en la seva desprotecció davant de la violència i en l’augment dels abusos i l’explotació.
  • En concret, per a les nenes, suposa una major exposició a la violència física i/o sexual i l’augment d’embarassos precoços, matrimonis infantils o mutilació genital femenina.
Des d’Entreculturas defensem el dret a l’educació de la infància en qualsevol circumstància, especialment en contextos d’emergència i refugi, en els quals és encara més necessari. Des de l’inici d’aquesta crisi, treballem per seguir protegint a aquests menors i per garantir-los una mínima cobertura educativa a través del foment de l’educació en línia i radial, així com la distribució de material escolar que complementi els sistemes d’educació a distància.

L’educació dels nens i nenes refugiats sirians: un dret en perill.

A Síria, el 94 % dels nens i nenes en edat escolar viuen en àrees amb condicions educatives severes, extremes o catastròfiques. Després de 10 anys de guerra, aquestes han estat algunes de les conseqüències pel que fa al dret a l’educació:

 

  • S’estima que el 50 % dels nens i nenes del nord de Síria han abandonat l’escola.
  • 1 de cada 3 escoles no pot ser utilitzada perquè està danyada, destruïda o alberga a famílies desplaçades.
  • 31 escoles s’utilitzen per a fins militars.
  • 61 escoles van ser objectiu d’atacs i van deixar un mínim de 42 menors morts i 38 ferits el 2020.

Els nens i nenes sirians que han deixat el seu país per fugir de la guerra també troben dificultats per anar a l’escola en els països d’acollida. Per això, al Líban, un dels països de destinació per a la població infantil siriana, treballem al costat del Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) perquè l’escola els segueixi protegint tot i que les aules romanguin tancades. I és que la situació de refugi i la COVID-19 enfronta a la infància refugiada a una doble vulnerabilitat (triple en el cas de les nenes).

Això, sumat a la greu crisi econòmica a la qual s’enfronta el Líban, ha provocat que, en l’últim any, el 18 % de les llars sirianes refugiades al país afirmin haver tret a algun dels seus fills o filles de l’escola; mentre que la taxa de treball infantil ha augmentat en un 4,4 % durant 2020.

Les nenes s’enfronten a majors dificultats per a seguir amb la seva educació. El matrimoni és la primera causa d’abandonament escolar entre les adolescents i joves entre 15 i 24 anys (passant d’un 28 % en 2019 a un 46 % el 2020). Parlem sobre això en el nostre informe «Escuelas que protegen: la respuesta a personas refugiadas en Líbano en tiempos de pandemia y crisis educativa«.

Escoles que protegeixen: La resposta a persones refugiades al Líban en temps de pandèmia i crisi educativa.

L’educació dona refugi

SERGI CÁMARA ©foto