©Kristóf Hölvényi

L’educació també és una de les millors eines per invertir en pau, estabilitat i creixement econòmic.

L’educació és un dret fonamental i una necessitat bàsica per als nens i les nenes víctimes de crisis humanitàries. Per donar-los un futur millor, és crucial desenvolupar tot el seu potencial i dotar-los d’habilitats i protecció per restablir llur sensació de normalitat i seguretat.

Des d’Entrecultures i Alboan treballem, juntament amb la Federació Fe i Alegria i el Servei Jesuïta als Refugiats (JRS), per acompanyar i atendre els infants afectats, per oferir-los espais de protecció i prevenció, material escolar i ajut econòmic per garantir els seus drets lluny de la violència i la fugida.

Colòmbia: escoles de pau.

Malgrat la signatura de l’acord de pau, les dinàmiques del conflicte continuen presents a Colòmbia, situació que es veu agreujada per la complexa crisi humanitària deguda als fluxos migratoris veneçolans, sent la infància un dels col·lectius més afectats.

 

Actualment, Colòmbia és el tercer país del món amb més persones refugiades, amb gairebé 3 milions procedents de Veneçuela. 

 

L’augment de la violència i la capacitat de resposta limitada de l’Estat han provocat múltiples necessitats humanitàries.

 

En col·laboració amb el Servei Jesuïta als Refugiats (JRS), treballem per donar resposta a les situacions d’emergència que pateixen les comunitats ètniques de Buenaventura i altres municipis del Valle del Cauca mitjançant l’educació, la protecció i l’accés a serveis sanitaris. Treballem en l’educació formal com a estratègia de protecció a les escoles, conforme a la implementació del Protocol d’Escoles Segures que Colòmbia ha signat, i en espais educatius no formals, per promoure la seguretat i la protecció dels infants contra el reclutament forçós i la seva participació en activitats il·legals.

©FE I ALEGRIA COLÓMBIA

©SERGI CÁMARA

©SERGI CÁMARA

Ucraïna i països fronterers: escoles en perill

Dos anys després de l’esclat del conflicte armat a Ucraïna, la situació continua sent alarmant. La crisi humanitària encara persisteix, amb innombrables famílies sense llar i posant en risc l’accés a l’educació dels infants. 

 

Més de 14 milions de persones s’han vist forçades a abandonar casa seva per buscar refugi tant a Ucraïna com al països veïns, en un intent de fugir de la violència i la incertesa.

Més de 14 milions de persones s’han vist forçades a abandonar casa seva per buscar refugi.

Mentre l’emergència continua, les necessitats de les persones refugiades i desplaçades han canviat, com també ho ha fet la nostra resposta. Si bé inicialment vam prioritzar l’ajuda d’emergència, actualment estem implementant programes a llarg termini per garantir que els infants recuperin el dret a l’educació i per garantir la integració de les famílies migrades, a més de l’accés a l’habitatge i al món laboral. 

 

La nostra resposta a llarg termini s’estructura en cinc àmbits d’acció que posen les persones en el centre de totes les intervencions: acollir les persones refugiades a tot Europa, protegir llurs drets, promoure’n la participació activa, fomentar la interacció social i integrar i enfortir el nostre treball en xarxa per donar una resposta de qualitat a llurs necessitats.

©SERGI CÁMARA

©SERGI CÁMARA

©SERGI CÁMARA

El Líban: escoles en zona de conflicte.

El Líban és el país del món amb més persones refugiades per capita i acull al voltant de dos milions de refugiats sirians. Encara avui, dels 700.000 nens i nenes sirians en edat escolar que viuen al Líban, només un terç pot escolaritzar-se a les escoles públiques degut a la seva capacitat limitada. 

 

El país ha de fer front a una complexa crisi econòmica, política i social agreujada, encara més, pel conflicte de Gaza. Aquesta precària situació de seguretat està provocant el tancament intermitent de les escoles i ha complicat molt la intervenció de l’equip de JRS, el nostre col·laborador local sobre el terreny.

Dels 700.000 nens i nenes sirians en edat escolar que viuen al Líban, només un terç pot escolaritzar-se.

Treballem per fer possible l’accés a una educació de qualitat i la incorporació, en la mesura del possible, al sistema educatiu libanès.

Juntament amb JRS, donem suport a 3.000 nens, nenes, joves i persones adultes a les zones de Baalbek, Bar Elias i Burj Hammoud a 6 escoles d’educació formal i un centre d’educació no formal i oferim suport psicosocial a 3 centres socials.

©CARMEN MORENO 

©JRS El Líban

©JRS El Líban

Tanzània: escoles inclusives.

A Tanzània viuen més de 248.000 persones refugiades. El 67,4 % són originàries de Burundi, mentre que la resta arriben de la República Democràtica del Congo (RDC). El 55 % del total de la població són menors de 17 anys. D’aquests, poc més de la meitat estan escolaritzats. La guerra, tant a Burundi com a la RDC, ha provocat que 57.142 nens i nenes no puguin anar a l’escola.

Hem volgut saber quants nens i nenes amb algun tipus de discapacitat física o mental hi ha als camps de refugiats de Tanzània. Simplement ens diuen que no se sap la resposta. No hi ha cap informació oficial. Aquest desconeixement és ja una dada per si mateix: la discapacitat no forma part dels enfocaments de treball dels actors humanitaris als camps de Tanzània.

Només el 21 % de les nenes i els nens en edat escolar accedeix als centres preescolars.

Des del 2021, juntament amb JRS, treballem per a la inclusió a l’escola de les nenes i els nens amb necessitats especials mitjançant la seva identificació, oferint material idoni per facilitar l’aprenentatge (ulleres, aparells acústics o cadires de rodes entre d’altres), formant el professorat perquè tingui les capacitats pedagògiques necessàries i sensibilitzant la comunitat sobre els drets de les persones amb necessitats especials.

Des del 2022 també ens hem compromès amb la millora de l’educació infantil tant de la població refugiada com de la comunitat local. Només el 21 % de les nenes i els nens en edat escolar accedeix als centres preescolars, fet que limita les oportunitats de relacionar-se amb altres nenes i nens en un ambient segur i protector, per poder desenvolupar les habilitats socials necessàries per al seu creixement i per fer front als traumes viscuts arran del desplaçament. Juntament amb JRS estem treballant per tal que l’educació sigui un pont de pau entre la població refugiada i la població d’acollida. 

©JRS

©IRENE GALERA JRS

©JRS

R. D. del Congo: escoles que protegeixen.

La República Democràtica del Congo és encara l’escenari d’una de les crisis humanitàries més prolongades del món. Amb més de 6 milions de desplaçats interns, és el país amb més població desplaçada interna del continent africà.

 

La violència persistent des de fa més de 20 anys exercida pels grups armats i l’elevada inseguretat han provocat la destrucció de milers d’escoles i el desplaçament de milers de persones. Com a conseqüència, més de 2,9 milions de nens i nenes tenen necessitat urgent de rebre educació.

Els nens són especialment vulnerables al reclutament forçós per part de grups armats i les nenes són molt susceptibles de patir violència sexual.

Els nens són especialment vulnerables al reclutament forçós per part de grups armats i les nenes són molt susceptibles de patir violència sexual, tant a l’escola com de camí a les classes, i de ser segrestades per les diferents milícies perquè lluitin, cuinin o per forçar-les a casar-se amb els membres dels grups armats. Estan exposades, a més, a la tracta i l’explotació sexual als camps d’internament de persones desplaçades.

 

Juntament amb el JRS estem presents a Messi, província de Nord Kibo, a l’est de la RDC, a 4 camps de refugiats i 2 assentaments, amb una població total de 14.800 persones. Aquesta regió es troba lluny de Kinshasa, la capital del país, cosa per la qual la presència del Govern és molt reduïda. Aquesta distància del poder central ha afavorit que diferents grups armats es despleguin per tota la regió, impulsats per diferents conflictes d’identitat, pobresa, distribució de les terres i corrupció. 

 

Treballem per garantir l’accés a l’educació dels nens i les nenes desplaçats, oferint una atenció especial a les nenes. Els oferim material escolar, kits pedagògics i suport financer pel pagament dels estudis. L’escola no és només un espai de formació, sinó també de protecció, de suport i de convivència.

©SERGI CÁMARA

©SERGI CÁMARA

©SERGI CÁMARA

Una realitat global.

El context actual ens fa veure més que mai que tot està connectat. Per això, des d’Entreculturas i Alboan posem el focus en les accions locals i la seva repercussió global. Treballem en:

 

  • Propostes que ajudin a la inclusió social i la permanència de l’alumnat en el sistema educatiu, juntament amb el professorat de FPB.
  • Propostes educatives d’inserció curricular com:
    • Educa en Global (projecte d’aprenentatge basat en reptes) per a secundària i FPB.
    • Deixem Empremta (proposta que vincula temes de Ciutadania Global amb un itinerari de coneixement i aprofundiment del propi context educatiu) per a tercer i quart de primària.
    • Guia de situacions d’aprenentatge per ajudar el professorat a treballar la Ciutadania Global a partir de realitats quotidianes i dels continguts que treballen a l’aula.
  • Espais de formació i participació de la comunitat educativa a través del Moviment 4.7. que amplia el coneixement i les competències sobre temes de Ciutadania Global.
  • La promoció de la participació juvenil i l’acompanyament psicosocial a joves amb el programa Xarxa Solidària de Joves.
  • La creació de propostes didàctiques per a la integració d’un enfocament intercultural crític i transformador dirigides, tant a educadores i educadors, mitjançant la Guia d’Interculturalitat Crítica i Antiracisme: abordant les migracions i la diversitat amb joves, com a joves mitjançant itineraris formatius com la Red Azul.

Des d’Entrecultures i Alboan continuem treballant per crear escoles que són REFUGI, escoles que són ESPERANÇA.

©VÍCTOR ALFONSO

©VÍCTOR ALFONSO

©VÍCTOR ALFONSO

L’escola és refugi.

©Sergi Cámara