fbpx
 

SERGI CÁMARA ©foto

La meitat dels menors refugiats en edat escolar no reben educació

L’emergència causada per la COVID-19 ha fet que molts més no tinguin accés a l’educació i corrin el perill de no poder tornar mai més a escola.

Viure en situació de desplaçament forçós suposa, per a un menor, haver perdut casa seva i la seva família, haver d’afrontar situacions de violència i veure’s en risc de patir abusos, explotació, tràfic de persones o reclutament militar. Aquestes criatures tenen moltes dificultats per poder menjar i accedir a l’aigua potable i, per descomptat, a l’educació:
dels 7,1 milions de nens, nenes i adolescents refugiats en edat escolar, 3,7 milions no van a escola.

El tancament dels col·legis té conseqüències devastadores en la vida de la mainada refugiada

  • Dificulta molt que puguin continuar formant-se.
  • Afecta la seva alimentació diària, perquè molts infants fan l’àpat principal del dia a l’escola.
  • Obstaculitza també l’accés a l’aigua potable.
  • Influeix directament sobre la desprotecció contra la violència i l’augment dels abusos i l’explotació.
  • En concret, per a les nenes, suposa una major exposició a la violència física o sexual i a l’augment dels embarassos precoços, els matrimonis infantils o la mutilació genital femenina.
Des d’Entrecultures, defensem el dret a l’educació d’aquests menors en totes les circumstàncies, especialment en els contextos d’emergència, en què és encara més necessari. Des del començament d’aquesta crisi, treballem per continuar protegint aquests menors i per garantir que tinguin una cobertura educativa mínima mitjançant el foment de l’educació en línia i radial, així com la distribució de material escolar que complementi els sistemes d’educació a distància.

Aquesta crisi educativa posa de manifest que cal actuar de manera coordinada i invertir recursos per mantenir el paper fonamental que té l’educació i l’escola.

L’educació dona refugi

SERGI CÁMARA ©foto